Escola Bressol Garrofins: Adaptació: sí o no?

Marta Rafecas: Adaptació: sí o no?

Ara mestres (Diaria Ara 19.09.2010)

Els primers passos

L’aventura de créixer junts a l’escola bressol

Quan una criatura comença a anar l’escola bressol, se separa per primera vegada del seu nucli més proper. Se’n separa per primera vegada durant tantes hores i tants dies. I això no és gens fàcil.

És llançar-se de cop a allò desconegut: espais, infants, mestres, materials… i tot això, sense la presència incondicional dels pares o la família més propera!

Què passa pel cap d’una criatura quan viu aquest procés és difícil de saber, però ens podem imaginar que, en un principi, ho pot viure com una sensació d’abandonament: la mare –la meva mare–, em deixa aquí sol i se’n va! I per això ploren, i ploren, i ploren. Fins que, de mica en mica, van entenent que la mare (o el pare o qui sigui) torna a buscar-lo, cada dia, sens falta.

Però això és un procés i, com a tal, requereix temps. Temps i paciència.

Les escoles bressol són, en bona part, una mesura per a la conciliació de la vida familiar i laboral. Però els i les professionals que hi treballem procurem no perdre de vista el benestar dels infants. Amb aquest objectiu ben clar, planifiquem els cursos, preparem els espais, seleccionem els materials i organitzem els dies d’escola, els horaris i el procés d’adaptació.

Per això proposem a les famílies noves que les primeres setmanes de curs, els infants vinguin només una estoneta al matí. Primer amb algun familiar proper, que s’estigui amb la criatura un temps, mentre ella es va familiaritzant amb la mestra, els companys, els espais… De mica en mica, els familiars van marxant, cada dia una estoneta més llarga.

Tampoc vénen tots els infants de cop; un vénen a primera hora del matí i els altres a última hora. D’aquesta manera, la mestra pot atendre millor les necessitats afectives d’uns infants que, en la majoria de casos, es queden desconsolats quan marxa el pare o la mare.

Així és com ens agrada viure el procés d’adaptació, perquè entenem que és el millor per als infants. Però entenem, també, que per les famílies pot arribar a ser molt complicat està disponibles durant aquests dies per acompanyar els seus fills durant poques hores.

I com en tot, hi ha de tot. Hi ha famílies que no els agrada, perquè els fa anar molt malament. N’hi ha que fan mil i un malabarismes per poder compartir amb el seu fill aquest moment tan important i per facilitar-li el màxim aquest procés. N’hi ha que no els suposa cap problema perquè ho tenen fàcil per combinar-s’ho. N’hi ha que no “hi creuen”, però es resignen a fer aquests horaris. I segur que encara hi ha molts més punts de vista!